Miguel Duran, ex president de Telecinco i ex director general de la ONCE, no admet en les seves rodes de premsa a qui no li riu les gracies.
El 14 de febrer, dia que molts països celebren l’amistat, em vaig presentar a les 14 hores i 10 minuts, a la Convocatòria de Premsa, que havia de realitzar al voltant de les 14 hores i 15 minuts, qui pretén postularse de nou per a President del l’ONCE, Miguel Durán Campos.
Una vegada personat en Duque Sexto, 33, em vaig identificar com a col·laborador de PRNoticias Catalunya, cedintli el pas a una col·lega d’El Economista que no estava convocada, però que va ser convidada a passar amb només apuntar el seu nom el que semblava controlar la situació, utilitzant com provisat escriptori la barra del bar del restaurant en el qual vam ser convocats.
És el meu torn, m’identifico, i aquesta mateixa persona, em mira i em deixa anar taxatiu: "No PRNoticias, no està invitada". Davant de la meva cara de sorpresa, per tal demostració de Llibertat de Convocatòria de Mitjans, vaig prendre alè per dirli que jo a més col·laboro en altres mitjans. Anava a iniciar la meva tirallonga dels mateixos, quan s’apropa cap a mi el que semblava donar el "placet" allà i em diu: “Perdóname que sea tan tajante pero PRNoticias no puede pasar, así de claro”.
Bé vaig tornar sobre els meus passos, sense poder dirli que aquest humil observador i comptador de cròniques, a més de col·laborar en alguns mitjans nacionals i estrangers és Vocal del Club Internacional de Premsa de Madrid i Expresident de l’Associació de Corresponsals Estrangers a Espanya, però es veu que el "controlador" ho ignorava o el que és pitjor, em coneixia i per AIXÒ no em va deixar passar, ja que jo solc ser poc complaent amb personatges del tarannà d’aquest col·laborador de Durán Campos.
Em vaig donar la volta i abans de prendre un taxi, per aproparme a l’Hotel Ritz, on hi havia en un esmorzar de Juan Carlos Rodríguez Ibarra, un paisà del mateix Duran Campos Miguel, em vaig comprar 4 números de l’ONCE per al Cuponazo de divendres. Perquè res té que veure, aquest personatge, amb aquesta Organització Nacional de Cecs d’Espanya, entitat que és envejada a molts països del món i com diuen a la meva terra "non me mirou dereito". I és que després d’aquesta conversa amb el que controlava, vaig recordar a la dita "te ha mirado un tuerto" i em vaig anar directe a comprar quatre números de la meva inspiració, si em toquen, li prometo comptar quals són.
Crec que he sortit guanyant, ja que el paisà de Durán Campos, va ser enginyós com sempre i aquesta vegada francament brillant. És una pena que persones de la talla de Rodríguez Ibarra es retirin i personatges com Miguel Durán Campos, tornin a voler recobrar protagonisme en qualsevol àmbit.
