Huecco

Creador del Rumbatón i ex líder del grup Sugarless. La seva música és el resultat d’una gran barreja d’estils, com el mambo, la rumba, el rock, el pop, el reggaetón, samba, punk, sha i el hip hop… amb Huecco, creador del Pa Mi Guerrera.

Creador del “Rumbatón” i ex líder del grup Sugarless. La seva música és el resultat d’una gran barreja d’estils, com el mambo, la rumba, el rock, el pop, el reggaetón, samba, punk, sha i el hip hop… amb Huecco, creador del “Pa Mi Guerrera”.

1. “Huecco” , així t’has batejat en aquest nou projecte que emprens en solitari. Però abans “de Huecco” va haver un “Ivan”, principal front del grup Sugarless. D’on prové aquest nou nom artístic?

És una reserva Índia a Texas. Tinc molt respecte a la cultura americana en general, la cultura índia, encara que per totes les cultures en general, per la gitana,… en fi, és el nom del respecte, podriem dir.

2. Anem a fer un poc d’història, en quin moment de la teva vida es produeix aquesta “cridada” cap al camí de la música?

Doncs als 12 anys, quan ve un amic meu amb un disc de Iron Maiden. M’agraden molts estils de música, de molt grups. D’aquí em vaig anar obrint a mes estils, vaig conèixer el flamenc fa poc, i barrejant amb ritmes llatins, doncs aginat les barreges que surten. Aquí està aquest estrany rumbatón.

3. Com és evident, els principis sempre són complicats, com vas viure els teus prers pasos en el món de la música?

Molt durs, tot el món que em coneix a Madrid, sap que hem lluitat molt amb Sugarless, vam estar menjantnos molts locals de 20 persones, durant molt de temps, llevantnos aviat, pensant per que segu en la música i pensant que feiem aquí, però hi ha alguna cosa que et diu que segueixis! I mira,… sembla una marató. Aguanta el que més dura, i del rock he passat a aquest canvi. I encara que hi ha canvi, en la veu es nota la meva vena rockera.

5. Després d’estar 10 anys al costat dels teus companys de Sugarless, com recordes aquesta etapa musical amb el grup que et duc a la fama?

Amb moltíss afecte! Va ser una lluita de quatre companys a punyalades amb la indústria! No ens fitxaven les grans, els managers no volien sapiguer res de nosaltres, i així Sugarless es un grup s’ha fet així mateix, a força de cops d’efecte, de màrqueting rar que m’inventava, i em colava per diferents llocs,… fiem molt de soroll, tocàvem en el carrer, estàvem en manifestaciones de guerres! En fi, vam aprendre molt en aquesta etapa, i et serveix per a tenir els peus a terra, i quan ocorre alguna cosa com amb Huecco, fa que t’ho prenguis amb molta calma, que l’èxit és molt efímer, igual que avui estàs aquí i demà allà, i has de tenir calma!

6. Quin va ser la principal motivació de volar en solitari i crear un nou projecte, una nova lluita, un nou camí?

Sobretot que Sugarless va arribar a un fi d’un cicle musical. I llavors jo estava pensant, m’agradava la rumba des de fa temps, la prera la vaig tocar en el 97 en el Sud de França, en una plaça de toros,… i des d’aquí vaig anar fent, les vaig anar barrejant amb altres estils, i va arribar fins a Huecco. Lletres fortes, d’amor, fracassos durs,…i barrejat amb temes socials actuals.

7. Creus que la gent que seguia a Sugarless estarà satisfeta amb el teu nou disc en solitari?

Si, fins i tot he rebut molts mails de la nostra gent que em dóna sut, que fins i tot teniem molts a Barcelona! Sempre hi ha algú radical, que et diu que això és reggeatón, i encara que pugui sonar el ritme al del reggaetón, no és així, hi ha moltes guitarres, i amb fonts molt llatines, de Cuba, Mèxic, cumbia,… però amb un prisma a la música del meu país, a Espanya, amb la rumba catalana, que és el que va sorprendre en Estats Units, quan tocava temes rockeros en versió rumba! Es quedaven a quadres.

8. La gran otunitat et va arribar en una aventura que sorgeix dintre d’una pròpia aventura!. Fa un any patinat per Hollywood Boulevard. Pots contar als nostres lectors, que és el que va passar davant una càmera de Televisió que estava per rodant allà?

Doncs si, era Álvaro, de Mèxic, i jo passava pel costat en patins al gnàs, i, és absurd, però bo, li vaig donar un DVD de Sugarless amb atges de concerts, en escenaris de 20.000 persones, i li deia que no li enganyava, com credencial de qui era, i per altra banda li donava la meva maqueta amb el Rumbatón. El l’hi va donar a una retera, que automàticament em va cridar perquè li toqués aquests temes en directe, ja que li semblava molt pactant. I de cop i volta el director de la cadena va decidir treure’l pel telediari de la cadena, agina’t! Sortir en un telediari, sense disc, sense discogràfica, sense cançons,… així que em vaig d’haver de donar pressa!

9. Per a tots aquells que solament han pogut escoltar “Pa Mi Guerrera”, i volen saber que podran trobar en el disc, explícans que estils podrem escoltar?

Es un disc que et treura de l’avorrent, és divertit, i que la gent té un espectre molt ampli per a gaudir del disc. Des de balades tristes, fins a cançons molt anades, fins a lletres compromeses, lletres més de ballarugues, en fi, barrejant amb els estils que m’han agradat tota la vida, el bolero amb la rumba catalana i el heavy metall amb el punk,.. sobretot música de barri… t’agradarà o no, però avorrirte no t’avorriràs!

10. En aquest prer disc en solitari, has contat amb la participació del guanyador de varis premis Grammy i reconegut productor KC PORTER, col·laborador i productor d’artistes de la talla de Santana o Ricky Martin. A més, KC Porter va apostar per tu i per la teva música sense pensarlo. Com se sent un quan té de sut a un productor tan conegut apostant per tu?

Bé, ho va pensar un poc, però si!jejeje… Vaig cridar a la seva ta, al principi que no et rebo, però mira al final li va agradar molt. La meva manager, Rosana, li va donar un poc la brasa, fins que va decidir produir tot el disc! Imagina’t quan jo m’assabento que KC Porter em va acceptar ferme el disc! Es va caure el món damunt, no m’ho creia! Fins i tot m’ensenyava cançons que habia fet per a Michael Jackson, amb tots els artistes llatins,… tremend… és un gran orgull per a qualsevol músic, així que ja he complert aquest somni, gravar amb KC Porter i damunt a Los Àngeles… 

11. KC PORTER a més a afirmat que “Huecco està definint la nova música del món”. Què considera Huecco que ata de nou i únic al panorama musical actual?

Jo gens!Jejeje,… les rastas que són molt llargues i autentiques!jejeje… El día que KC va dir això en un telediari quan ho van entrevistar… buff, jo és que ho veig tot molt més petit, jo sóc més del barri. Encara que això de poc a poc no va com jo vui agina’t a Los Àngeles i veure com KC Porter li està dient això a una retera d’un telenoticies, com si gens, saps? Li vaig dir que era molt exagerat, però em va dir que és el que ell pensava. L’única novetat que puc mostrar és aquesta barreja d’estils tan oposats. Tu a un heavy no li parlis del reggaetón i a la gent del pop no li parlis del rock, que es creu que és soroll, el que jo he fet és donarli la mà a tot el món i dirlos que és possible, que es pot fer. Anem a fer bons temes, que et duguin a ballar, a sentir,… cal treure’s aquests prejudicis.

12. Quan un té l’ajuda pel seu prer treball tanta gent coneguda, per a posar un exemple Kenny Aronoff, que ha treballat per a Rolling Stones, Smashing Pumpkins o BB King, i Víctor Indrizzo, que ho ha fet per a Shakira o Juanes… La veritat és que veient les col·laboracions un es queda de pedra, que ens pots dir? Un gran orgull la veritat, no?

Un orgull tremend, els va buscar KC, em va dir que havia contat amb aquests músics, i li vaig dir que em semblava fatal, pel que el disc sonaria malament!Jejeje… Em va semblar fantàstic! Encara que el que em preocupava era com es sentirian ells al gravar el disc, per que hi havia molt bon ambient, sortien emocionats de l’enregistrament, donant cops de colçe, ballant. Jo vaig preguntar si sempre eren així, i em van dir que no perquè normalment gravaven amb Laura Pausini, i amb gent així, que eren més discrets, però amb mi, al contrari…

13. Anem a parlar un poc de les lletres del disc, explicans que parlen les cançons del teu prer disc en solitari?

Les meves pròpies vivències, temes socials, i polítics si ho apures. Un poc per a quan ho puguis escoltar a casa, o de viatge, o en el cotxe,.. per a reflexionar que és l’interessant i tant.

14. Quines expectatives tens amb aquest prer treball aquí a Espanya?

Penso en petit sempre, espero que aquest estiu estigui ple de concerts, ens estan cridant de tota Catalunya, d’Euskadi, Canàries,…i això és bo, mostra que és tant. Vull treballar molt, i que la gent li agradi la meva música, i també durme sorpreses com que la gent em cridi dientmi que estic en el número u, o que m’estan escoltant en la discoteca….

15. I per a quan una presentació en viu i en directe de Huecco?

Crec que abans de l’estiu, estarem per aquí tocant. Encara no es pot avançar res, però ja us direm alguna cosa segur per mail.

16. Pròxs projectes?

Tocar a Espanya fins a novembre o desembre, i després sortir a l’estranger a llicenciar el disc en Estats Units, i alguns d’Amèrica Llatina, i acompanyarlo amb gires, promoció,… això està en procés, pel que m’he de centrar en el meu país, però ja saps que ja tens aquesta otunitat, que et llicenciïn el teu prer disc en Estats Units és molt!

Moltes gràcies per dedicarnos el teu temps, una salutació, i ens veiem aviat.

Moltes gràcies per tot, i una salutació per a la gent que llegeix PRCatalunya i per a la gent que m’escolta. Una salutació, Huecco.