Més de quatre milions i mig d’espanyols pateixen dolor durant la seva vida, però molt pocs arriben a tractarse’l. I és el dolor malàltia.
Alba Martin.Més de quatre milions i mig d’espanyols pateixen dolor durant la seva vida, però molt pocs arriben a tractarse’l. I és que tot i els darrers avenços, la societat encara no ha pres consciencia de que el dolor pot convertirse en una malaltia crònica si no es fa alguna cosa per evitarho.
Alleugerir el dolor, és precisament la feina de la Doctora Maria Victòria Ribera, coordinadora de la Clínica del dolor de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. En aquesta unitat, en funcionament des de fa 28 anys, la doctora i el seu equip ten a terme uns 10.500 actes mèdics a l’any per tal disminuir el patent dels malalts de dolor crònic.
Què és el dolor crònic?
El dolor crònic és aquell dolor que s’allarga més de tres mesos, abans parlem d’un dolor agut que pot ser provocat per diferents causes. Però si el pacient al cap de tres mesos continua sentin dolor tot i haverse tractat la causa inicial de la seva dolença, llavors parlem de dolor crònic.
Quin tipus de malalties el poden causar?
L’origen d’aquest dolor pot ser múltiple. La diabetis, els herpes, la lumbàlgia, les migranyes, les seqüeles d’un accident i altres malalties poden derivar en un dolor crònic.
Quin és l’objectiu de la clínica de dolor que vostè coordina?
L’objectiu és si bé no curar a tots els pacients, ja que en alguns casos no ho aconsegu, alleugerir el seu dolor i millorar la seva qualitat de vida. Depèn molt de l’estat en el que arriben els pacients. Si ten molt temps patint aquest dolor, serà més difícil aconseguir la curació.
Quins tractaments tenen al seu abast actualment per aconseguir aquest objectiu?
Disposem de tractament farmacològic, tècniques com els bloquejos, epidurals… i tractament psicològic. Aquest és molt tant ja que la majoria de malalts arriba a la clínica amb quadres de depressió i estres.
Els opiacis són recomanables per combatre el dolor?
Sí, nosaltres utilitzem opiacis per tractar als nostres pacients. No en tots els casos però són un fàrmac més. Ara mateix ten en marxa un estudi, amb col·laboració amb la resta d’hospitals de Barcelona per veure els efectes terapèutics del cànnabis en els malalts amb dolor crònic.
La depressió clínica ta a patir dolor crònic o és el dolor allò que depreix a l’afectat?
Normalment és la convivència prolongada amb el dolor el que fa que el malat es depreixi. Tot i que també és cert que, en algunes ocasions, les persones que presenten un quadre de depressió intensifiquin el seu dolor.
El dolor crònic afecta a tots els nivells a la vida dels pacients. Com es pot ajudar a aquestes persones a conviure amb dolor?
Amb comprensió, aquest malalts necessiten que se’ls comprengui, especialment per part de la família. La gent que conviu amb aquest malalts ha d’entendre que pateixen dolor tot i que el problema inicial estigui solucionat, i que aquest dolor els pedeix per dormir, els fatiga… És lògic, doncs, que el malalt estigui malhumorat, que es depreixi. La comprensió de la família és molt tant. En els casos en els que l’entorn familiar no és positiu, la curació del malalt és molt més difícil.
Quatre de cada cinc persones al món pateixen dolor, però la gran majoria no se’l tracten. Creu que la societat espanyola està ben educada sobre el dolor?
No, la societat no està educada sobre el dolor. Cal conscienciar a la societat de que el dolor crònic en si, és una malaltia i que per tant s’ha de tractar. A més és tant que la gent prengui consciència del patent real d’aquests malalts.
Una de les queixes habituals és que els metges triguem molt a derivarlos cap a les clíniques del dolor. És necessari que els metges de capçalera i els especialistes prestin més atenció als pacients que arriben a la consulta amb dolor?
Per sort cada vegada els pacients arriben abans a les unitats del dolor ja que cada vegada hi ha més informació sobre aquest tema. Sí que és cert que hi ha molt pocs especialistes en dolor i que les clíniques no podem visitar a tots els malalts amb la rapidesa que seria necessària. Tot i que sempre es prioritzen les urgències. Caldrien molts més especialistes del dolor.
Són necessàries iniciatives com la Marató que ta a terme Televisió de Catalunya aquest cap de setmana, per tal de donar a conèixer aquesta dolença?
Sí iniciatives com aquesta són molt bones, però també és tant el treball en els centres d’atenció prària. Per això estem fent xerrades i informant als metges de capçalera, per tal de que la gent entengui que el dolor és un problema tant.
Aquesta iniciativa solidària es traduirà en una gran injecció d’ingressos per la investigació sobre el dolor crònic. Cap a on s’està investigant en aquest moments?
Queda molt camí per fer. L’objectiu prioritari en aquests moments és combatre el dolor neuropàtic. Aquest dolor és un dels problemes més tants en el camp del dolor crònic. El dolor neuropático aparece la lesión, enfermedad o sección completa ("Desaferenciación’) del sistema nervioso periférico o central, en la ausencia de un estímulo nocivo periférico.Apareix per una lesió del sistema perifèric o central que transmet al cervell missatges equivocats amb forma de dolor. Ara mateix la prioritat es trobar tractaments per fer front aquesta dolença.
FIBROMIALGIA, LA GRAN DESCONEGUDA
Un altre del reptes dels especialistes del dolor és desemmascarar les causes de la fibromialgia. Una malaltia que provoca falta de concentració, de memòria i sobretot dolor muscular. A Espanya entre un 3 i el 6% de la població està afectada per aquesta patologia. La vicepresidenta del partit Socialista, Manuela de Madre, és una de les persones que més s’ha plicat en la difusió pública d’aquesta dolença que ella mateixa pateix des de l’adolescència.
“El problema d’aquesta malaltia és especial, ja que encara no és coneixen les causes i per tant no ten els tractaments adequats per ferli front, comenta la doctora Ribera qui conviu diàriament amb malalts amb fibromialgia a la Unitat del dolor del Vall d’Hebron.
