Purificació Outeiral. Al darrer baròmetre d’opinió va ser el líder polític més valorat per la ciutadania catalana i encara que es troba mers en un frenètic ritme de treball ha sabut trobat l’espai a la seva agenda per a dirnos el que pensa.
Josep Antoni Duran i Lleida va posar a la venda el seu llibre, “Entre una España y otra. Del 11M al atentado de Barajas”, el passat 18 d’abril i l’endemà , l’obra ja s’havia esgotat en algunes llibreries espanyoles. Un èxit que ha fet que l’editorial tingui en premta ja la seva tercera edició.
Sr. Duran, ha trigat molt en escriure aquest llibre?.
Vaig acceptar l’encàrrec a finals de juliol de l’any passat i el llibre el vaig lliurar a finals de gener d’aquest any. Tot i això, però, cal tenir en compte que pel mig he tingut la precampanya, la campanya catalana i la meva densa activitat com a dirigent del partit, de president del grup parlamentari de CiU al Congrés i president de la comissió d’Afers Exteriors. Vaja, que em sento molt satisfet malgrat que és obvi que en tot aquest temps entre la data d’encàrrec i la de la presentació del llibre, han estat molts pocs els dies que els he pogut dedicar, amb tota la intensitat, a la seva redacció.
Té previst continuar col·laborant amb l’editorial Planeta i escriure l’any vinent un altre que sigui la continuïtat d’aquest?.
No crec que sigui necessari escriure un llibre cada any. Tot i això crec que em queden moltes coses per dir de les que penso i que crec que poden ser útils per a Catalunya i per al conjunt espanyol. I algun dia caldrà escriure les meves memòries, que penso poden ser de gran interès, però desitjo que faltin mols anys per escriureles i que Deu em doni vida per ferho.
Vostè manté en aquest llibre la premissa de que li va “faltar lideratge al govern de Zapatero durant el procés de pau". Què hagués fet vostè en el seu lloc?.
El lideratge no es demostra només amb acció o discurs, sinó també amb silencis. Crec que el president del govern ha parlat massa quan no calia i poc quan era necessari. Massa declaracions per dir si iniciava o no el que s’ha dit “procés” i la seva “verificació”. I en canvi es va amagar les hores següents a l’atemptat de Barajas o quan el govern va prendre la decisió sobre De Juana Chaos. Jo ho hagués fet a l’intervés: mai hagués tat el debat al Parlament i hagués fet el que calgués però sense parla. Això sí hauria informat reservadament el cap de l’oposició i, si les coses, haguessin sortit bé, les hauria explicat al país i si no, ni tant sols això.
Quina valoració ha fet vostè del darrer baròmetre d’opinió on ha estat el líder polític més valorat pels catalans?.
Agraeixo la valoració de la ciutadania però no té més tància. Avui estàs a dalt i demà un pèl més a baix. El que em preocupa es que tot sent el més valorat no arribo al 6. Vol dir que fins i tot els més valorats ten una nota molt justa. Si fos una qualificació de les meves filles, no m’agradaria, la consideraria molt millorable. Doncs, també en el meu cas. Els polítics no ho estem fent prou bé, tot i que no en som els únics responsables.
Els empresaris catalans no estan per la labor del independentisme, sinó més cap una postura a favor del nacionalisme moderat i de relació amb l’estat espanyol. No creu que el seu soci de coalició política s’ha anat cap al costat contrari al de l’empresariat català?.
No vull jutjar CDC, l’únic que tinc clar que allí on estigui Unió Democràtica i on estigui jo defensaré la centralitat del nostre projecte i la interdependència amb Espanya, en lloc de la independència i creació d’un Estat propi.
Passades les eleccions municipals, veu factible que hi hagi un ministre d’Unió al govern central?.
Fins després de les properes eleccions generals no veig Convergència i Unió en el govern. Després, ho defensaré i desitjo que n’hi hagi tant de CDC com d’UDC. Però això no és el més tant. El que considero transcendental és, un cop se’ns necessiti, que se’ns vulgui i que puguem pactar un programa d’acció de govern per a Espanya pels propers quatre anys com fan a qualsevol país democràtic madur del nostre entorn europeu, debatentlo setmanes i setmanes partits ben diferents entre ells però que l’electorat obliga a entendre’s quan no dóna majoria suficient a un sol per governar.
