En la Tierra a viernes, diciembre 19, 2025

L’Alt Urgell vol les terres D’Andorra

Jordi Flaquer i Mira Antoni Capdevila (CiU), alcalde de Ribera d?Urgellet, municipi de l’Alt Urgell fronterer amb Andorra, encapçala un movent perquè la comarca mantingui els ingressos que li procionava la recepció de terres i pedres procedents de les excavacions i desmunts de les construccions que es fan al Principat veí, contra la decisió dels governs espanyols i català de tancar la frontera al trasllat d’aquests residus a patir de l’últ dia de l’any. El president del Consell Comarcal i alcalde d’Oliana, Ventura Roca, s’hi afegeix sense la mateixa càrrega crítica, i afirma que "últament la gestió l?estaven fent molt bé (des d’Andorra), de manera molt controlada".

​ ​​​​Antoni Capdevila (CiU), alcalde de Ribera d’Urgellet, municipi de l’Alt Urgell fronterer amb Andorra, encapçala un movent perquè la comarca mantingui els ingressos que li procionava la recepció de terres i pedres procedents de les excavacions i desmunts de les construccions que es fan al Principat veí, contra la decisió dels governs espanyols i català de tancar la frontera al trasllat d’aquests residus a patir de l’últ dia de l’any. El president del Consell Comarcal i alcalde d’Oliana, Ventura Roca, s’hi afegeix sense la mateixa càrrega crítica, i afirma que “últament la gestió l’estaven fent molt bé (des d’Andorra), de manera molt controlada”.

 

La determinació, que satisfà els ecologistes i les autoritats d’altres municipis, entre els quals de la Seu d’Urgell, per a l’alcalde “és conseqüència del radicalisme del conseller Salvador Milà” . Les autoritats andorranes no mostren en públic aquesta sensació, que van tenir ja fa pocs mesos quan el conseller Josep Huguet afirmava que un aerot a l’Alt Urgell no interessa a Catalunya, si només serveix per afavorir la competència turística de les estacions d’esquí andorranes, i provocant un desmentit oficial mediat del company i taveu de govern, Joaqu Nadal.

 

Des de finals de l’any passat, i al llarg d’aquest 2005, tanmateix, la conselleria de Medi Ambient de la Generalitat ha pulsat una vigilància extrema, no tan sols per evitar que baixessin camions amb tota mena de residus domèstics o industrials barrejats amb les terres –com havia succeït més d’una vegada , sinó per controlar amb el màx rigor que els llocs on s’abocaven reunissin absolutament tots els requisits legals. Així,  Medi Ambient va anar tancant progressivament la pràctica totalitat dels abocadors que havien estat operatius, en sintonia amb campanyes ecologistes com la que va tenir per lema “aturem els camions”.

 

Més construcció que territori

 

La situació de la construcció andorrana és peculiar, perquè en els darrers anys s’ha convertit en el gran motor econòmic, per sobre d’un turisme que ha tocat sostre i tendeix a la baixa fora de la temada alta d’hivern. A més, les administracions locals, els comuns, es troben en ple procés d’elaboració i aprovació dels plans d’urbanisme, derivats d’una legislació d’ordenament del territori abans inexistent. Es veia a venir que, en el període de tramitació d’aquests plans, es declarés una moratòria suspensiva del “boom” constructiu, i els propietaris de terrenys i promotors es van afanyar a demanar els permisos d’edificació just en els mesos precedents. Aquesta acceleració va multiplicar, amb l’activitat, la producció de les runes, al punt que cada dia arribaven a baixar per la frontera de la Farga de Moles uns 400 camions de gran tonatge carregats a vessar.

 

Fermesa catalana

 

A la pravera es va arribar a un acord bilateral (o trilateral) de compromís entre el govern andorrà i els d’Espanya i Catalunya, de caràcter transitori. Es van habilitar un parell de grans abocadors a l’Alt Urgell, però amb el compromís que les extacions andorranes s’aturarien definitivament el proper 31 de desembre.

 

Govern i comuns d’Andorra van començar els estudis, i tràmits posteriors, d’habilitació d’abocadors per assumir aquestes deixalles dintre d’aquest termini. Cinc de les set parròquies han escollit ja els indrets adients. Però el procedent requereix un ritme que  supera el temps concedit. D’altra banda, els terrenys que es poden reomplir estan a grans altituds, inaccessibles a l’hivern per la neu. Com el prer habilitat i aprovat, a prop del pic del Maià, a la parròquia d’Encamp, o els dos a punt d’autoritzarse a la Massana, prop de les pistes d’esquí.

 

Amenaça de catàstrofe humana i econòmica

 

El resultat de tot plegat és que el sector de la construcció en ple veu perillar l’activitat durant tot l’hivern vinent. Perquè, contra el que havia succeït en ocasions anteriors en què es van superar terminis pactats –en acords com el de depurar les aigües del Valira abans que arribin a la frontera, o per traslladar a Catalunya tota la brossa domèstica i industrial mentre es construeix la nova incineradora aquesta vegada les crides andorranes a la comprensió i la solidaritat espanyola i catalana no han tingut cap efecte positiu, i s’ha mantingut amb fermesa la decisió de tancament de la frontera a les terres amb la fi de l’any.

 

L’oferent alternatiu de França, d’un espai amb capacitat suficient a la Tor de Querol no l’han acceptat els constructors andorrans. Perquè la distància és molt més gran, els costos es multipliquen, la carretera és força dolenta i difícil, cal travessar dos ts i en hivern i amb mal temps, resulta també inaccessible.

 

Si no es troba una alternativa que hores d’ara sembla inaginable, la majoria de les obres s’hauran d’aturar a Andorra, el que posaria en perill, segons les associacions de constructors, entre 3.000 i 7.000 llocs de treball. I com que en aquest Principat el permís de residència i les prestacions de la seguretat social depenen indefectiblement de tenir una feina, la catàstrofe personal i familiar dels qui amb tota probabilitat haurien de repatriarse és encara més greu que l’enorme perjudici econòmic; tot plegat, un autèntic terrabastall per al país en el seu conjunt.

 

Perjudicis a l’Alt Urgell

 

Per a un nombre considerable de persones i alguns municipis de l’Alt Urgell, com Ribera d’Urgellet, els perjudicis són també tants. Una bona part dels transtistes encarregats del movent de terres són veïns de la zona en règ d’autònoms. Quan a la pèrdua d’ingressos directes, l’últa pròrroga concedida per la Generalitat i el Govern espanyol en l’admissió d’aquest residus, que va comtar un increment de les taxes ha suposat, només en els darrers vuit mesos, el pagament de vuit milions d’euros dels constructors andorrans a propietaris privats i administracions dels territoris veïns, segons fonts del govern andorrà.

 

Des d’aquest punt de vista, l’alcalde Capdevila és radical, ha arribat a dir que l’abocament de terres “és la major indústria i la més productiva de l’Alt Urgell”, que “hi ha 2.000 persones amb feines directament relacionades”, que la fi d’aquesta activitat tindrà un “pacte molt més brutal a l’Alt Urgell que a Andorra” i, en conseqüència proclama: “faré tot el que calgui perquè tota la terra i la pedra d’Andorra baixi aquí”.p>

                                              

 

 

NOTICIAS RELACIONADAS

Relacionados Posts

Premiados de la XX edición de 'Los mejores de PR'

Noticias recientes

SUSCRÍBETE

Suscríbete a nuestro boletín y no te pierdas las noticias más relevantes y exclusivas.