El prer tall de la carretera d’accés a Andorra des de França es va superar amb el nou protocol de col.laboració entre els cossos de seguretat i trànsit dels dos costats de la frontera sense més incident que la prolongació del trajecte dels viatgers.
El prer tall de la carretera d’accés a Andorra des de França es va superar amb el nou protocol de col·laboració entre els cossos de seguretat i trànsit dels dos costats de la frontera sense més incident que la prolongació del trajecte dels viatgers, entre els quals 250 esquiadors britànics en autobusos que van haver de desviarse pel túnel de Porent, Puigcerdà i entrar per la frontera espanyola de la Farga de Moles. La falta de previsió de millores a mig termini augura un aïllament del Principat dels eixos internacionals de comunicacions.
La carretera nacional 22 de França, entre l’Ospitalet i la frontera andorrana, és antiga, estreta, plena de revolts, amb fort pendent, i sovint queda interrompuda per la neu, el vent i la mala visibilitat. L’any passat uns centenars de turistes britànics van quedar bloquejats entre un i tres dies, en autobusos colgats per la neu. Des d’aleshores es va negociar un acord de cooperació, que inclou comunicacions constants i actuacions compartides per mantenir neta la via el màx de temps possible, amb intervenció de llevaneus andorranes, i evitar sempre el bloqueig de vehicles.
Els enllaços per carretera amb França són el punt feble de les comunicacions andorranes amb l’exterior, però els diversos plans dels Estats veïns i de la Generalitat de Catalunya semblen condemnar el petit país dels Pirineus a mantenir una situació d’aïllament de les xarxes internacionals, terrestres, del ferrocarril i aèries.
El projecte de reobrir al trànsit de viatgers l’aerot de l’Alt Urgell fa gairebé deu anys que va rebre l’aprovació política i l’acord de cooperació dels governs de Madrid i Andorra la Vella, però res no s’ha concretat. La Generalitat s’ha mostrat interessada i la clau hores d’ara és el nou Estatut d’autonomia, que preveu la transferència d’aquestes infraestructures a l’administració autonòmica. De fet, aquesta reobertura és l’únic projecte que afectaria a Andorra dintre el Pla d’Infraestuctures que va presentar el conseller Nadal per als propers vint anys. Tanmateix, el conseller Huguet, havia manifestat a la Seu que l’estació aèria “de res no servirà” si no es prenen mesures complementàries, tret de “facilitar la ja forta competència de les estacions d’esquí d’Andorra”.
L’alternativa, un aerot al sud de l’Arièja, previsiblement a Mezières, encara no ha passat d’una idea, a la qual s’oposen ecologistes i altres col·lectius del departament francès.
Diversos consellers de la Generalitat havien apuntat la idea de perllongar el ferrocarril de la Pobla fins a la Seu, per enllaçar amb el principat pirinenc, i fins i tot s’havia calculat el cost de l’extensió en uns 400 milions d’euros. Però aquesta possibilitat no ha estat recollida al pla, el que ha provocat les protestes de l’alcalde de la Seu i diputat d’ERC, Jordi Ausàs, i de CiU a la comarca de l’Alt Urgell. Tampoc els francesos, que tenen una línia fins a l’Ospitalet, han tornat a parlar des de fa anys de la perllongació fins a territori andorrà.
Les connexions ferroviàries interprinenques previstes fins ara per París i Madrid es liten a l’Alta Velocitat pels dos extrems (Portbou i el País Basc) i la recuperació de l’antiga línia per l’Aragó.
Quan a les carreteres, l’única millora prevista, a càrrec del ministeri de Foment espanyol, és l’ampliació de la N145 entre la Seu i la frontera andorrana. L’esmentat pla de la Generalitat lita les millores a l’autovia cap a la Vall d’Aran, a l’eix Pirinenc en els Pallars, i a la connexió amb França per la Cerdanya, a través del túnel del Cadí per enllaçar amb el de Porent. Aquest últ projecte equivaldria a la pràctica a evitar l’entrada directa a Andorra, promovent l’alternativa d’una desviació que afegeix uns 40 quilòmetres al recorregut, i l’obligació de pagar els peatges dels dos túnels. A la vegada, facilitaria els accesos a les estacions d’esquí cerdanes i araneses, en detrent de les andorranes, tot seguint la tesi manifestada pel conseller Huguet.
