Acollonit

He de confessarlo. Estic un poc “acollonit” com deia el famós mag i humorista. Ens hem quedat a un puntet del descens. Alabès, Cadis i Màlaga estan per sota. I ten un calendari fins a final de temada molt complex. Per a començar aquest diumenge a Montjuïc contra el Betis que està a tres punts i que també ha d’estar resant a tots “els passos” de Setmana Santa. La pròxa setmana ten la revenja de Copa contra el Saragossa. Després ens visitarà el  De, anirem a jugar contra l’altre equip de la ciutat i tancarem la campanya davant la Reial Societat. Molt complicat. La solució passa per guanyar a Betis, De i Reial Societat. Si ensopeguem a casa estarem en l’abisme. Ara estem en l’avantsala. No vull ni pensar en el següent pas. No obstant això, crec que els nostres jugadors ( a l’afició per descomptat se li suposa) tindran el valor i l’honor de superar aquesta crítica situació i finalitzar la temada com Déu mana. Després de guanyar la final de Copa hem entrat en una espiral d’autocomplaença que no ajuda. Encara que també és just reconèixer que els invents derivats de les lesions, i les targetes, sobretot en la línia defensiva de l’equip tampoc han donat solidesa. I altra dada, aquesta de gols; el diferencial entre marcats i rebuts és de 20 en contra. Molt no ?.

Més articles:

Toc d’atenció ;Ja ten president ; Plantilla curta  ; Un altre disgust; Una mica de tranquil·litat ; El futur ja és aquí ;Ens queden 10 partits; Queden 9 ;Per què costa tant? ;Ui, ui, ui ; També juguem finals ; Som campions