El reduït grup de gestors sanitaris que manegen la sanitat catalana, han pactat una sortida honorable per a Esperanza Martín en la Fundació Puigvert, amb la col.locació de Martí Masferrer com la persona que cobrirà les esquenes d’aquelles situacions dubtoses o conflictives.
El reduït grup de gestors sanitaris que manegen la sanitat catalana, han pactat una sortida honorable per a Esperanza Martín en la Fundació Puigvert , amb la col·locació de Martí Masferrer com la persona que cobrirà les esquenes d’aquelles situacions que poguessin semblar dubtoses o conflictives.
Quan fa menys de dos anys la Puigvert acaparaba les notícies sanitàries, no per l’excel·lència tècnica, sinó pels seus conflictes de gestió, tots els coneixedors del sector sabien que la guanyadora seria Esperanza. La Sra Martín és part viva del sistema sanitari català un dels més privats d’Europa i on les llistes de les empreses privades proveïdores de serveis que reben diners públics són incomptables, des dels laboratoris a les cafeteries, bugaderies o mantenent dels hospitals es fan amb diners públics, i l’única cosa que salva a la sanitat catalana són els seus professionals assistencials i un grup de gestors compromesos amb la seva tasques i que quan vénen els del grup miren per a altre costat, però alguns s’estan cansant.
Esperanza després de perdre els acomiadaments de la Dra Puuigvert i uns altres es va enrocar en el seu lloc en la Puigvert de Directora i Pta del Patronat, i es va negar a anarse a pesar de les pressions que va rebre, però moltes persones té a Esperanza sap massa coses i moltes d’elles tal vegada difícils d’explicar pels seus protagonistes, pot ser que algun d’ells candidats a alcalde.
En aquesta situació qui va prendre el manament de la situació va ser Carles Manté, una de les persones més grises del sector sanitari, per al que segons moltes persones del sector tot val per aconseguir un objectiu que gens canviï encara que no funcioni, i com mostra la vaga dels metges. Carles Manté va reubicar a tot l’equip de CIU en càrrecs de responsabilitat depenent d’ell, per allò de la sociovergència, i quan algú es queda sense treball com el membre d’ERC Manel Balcells s’ocupa de cercarlo en algun lloc, com el Consorci Hospitalari de Catalunya, encara que sigui rar.
Manté no podia deixar que la Fundació esclatés doncs li podia esquitxar a ell, i el recanvi és l’obedient Martí Masterrer que com molts diuen farà d’Esperanza Martin Masferrer.
