Els comissos de tabac de contraban d’Andorra a Espanya s’han reduit d’un 80 per cent l’any passat,. Una xifra silar al descens de la producció de les fàbriques del Principat, l’economia del país en general i els pagesos especialment els afectats.
Els comissos de tabac de contraban d’Andorra a Espanya s’han reduit d’un 80 per cent l’any passat,. Una xifra silar al descens de la producció de les fàbriques del Principat, l’economia del país en general i els pagesos especialment, es veuen greument afectats.
Les xifres donades per
La disminució de la diferència de preus dels productes del tabac amb Espanya, el 2006 –tot i que s’ha mantingut o ha augmentat respecte de França i la resta d’Europa i la disminució del nombre de fumadors i les lleis antifum a l’entorn geogràfic, unides a la tipificació al codi andorrà del contraban com a delicte des de ara fa aproxadament una dècada, són els principals factors coincidents que expliquen la nova situació.
El principal i més greu “efecte col·lateral” d’aquesta crisi industrial és l’amenaça per al futur de la pagesia, dedicada des de finals del segle XVII i gairebé exclusivament al conreu del tabac.
Les dificultats de l’agricultura en un país d’alta muntanya es compensaven amb la subvenció encoberta i pel sector privat que ha suposat el contracte entre fabricants i agricultors. Els prers han estat obligats a comprar la collita, més que fos per re extarla i, en algun temps, splement a cremarla, amb un cànon en funció de la matèria prera tada des del estranger, a la vegada condicionada per la producció i les vendes.
Amb el tancament de la fàbrica Reig i unes perspectives tan dolentes per al conjunt d’aquest sector industrial, la continuïtat del “contracte” sembla més que problemàtica. Nous projectes endegats amb el sut del Govern, com ara el de la societat mixta Ramaders d’Andorra per produir carn amb certificat de qualitat, o les proves d’altres conreus, estan lluny de compensar els ingressos que els colliters rebien tradicionalment i que no han parat de minvar en la darrera dècada. La temptació més forta per als agricultors és, aleshores, la venda dels terrenys per a la construcció, quan els solars tenen uns preus astronòmics.










