Fer veure que saps de tot és donar un mal servei

Sílvia Alberich. La seva constància i professionalitat li han fet mereixedora de nombrosos premis i reconeixements. Mònica Terribas condueix des de fa cinc temades La Nit al Dia, el programa d’anàlisi informativa de TV3 que avui fa 900 programes.

Sílvia Alberich. La seva constància i professionalitat li han fet mereixedora de nombrosos premis i reconeixements en el món de la comunicació. Mònica Terribas condueix des de fa cinc temades La Nit al Dia, el programa d’anàlisi informativa de TV3 que avui celebra el programa número 900. La periodista, que gaudeix cada dia del seu espai nocturn, destaca la llibertat amb què pot treballar a la cadena catalana. La seva claredat, disposició i criteri li han situat com a referent periodístic i també personal.

Avui La Nit al Dia fa 900 programes. Quins moments recorda amb especial estació? Quin entrevistat li ha sorprès més i per què, tant en positiu com en negatiu?
Els moments que recordo amb més estació són els que he passat de tes endins, amb els companys, no al plató. És així, i suposo que per això anem complint programes, perquè ens ho passem bé.

Quin ha estat el moment més complicat que ha viscut com a directora del programa?
Quan ha hagut de deixar l’equip algun membre, perquè no encaixava o perquè volia marxar de l’horari de nit. En un programa de televisió, l’equip humà és fonamental, i reajustar les peces resulta el més complicat.

Quin és el secret de La Nit al Dia per mantenir un alt nivell d’audiència en una hora difícil per la TV , tot seguit després del “pre te” i amb un format d’actualitat política?  
No perdre el criteri. Fer el que creus que has de fer, al marge del que facin els altres, sense obsessionarte en les xifres, tenintles en compte, però sense que et condicionin la tria dels continguts i el nivell d’exigència. El nostre públic ja sap què troba a La Nit al Dia. Hem marcat un criteri des de l’emissió prera i no l’hem deixat. Potser sigui això el què manté la fidelitat de l’audiència, que tampoc és molt alta, eh?

A La Nit al Dia s’atreveix amb tot, tant amb temes polítics, amb què té sobrada experiència, com culturals i fins i tot estius. Hi ha algun tema que se li resisteixi?
Molts temes se’m resisteixen, només faltaria! La clau de la nostra feina és documentarnos, informarnos, fer preguntes de sentit comú i no mirar de donar gat per llebre a ningú. L’espectador ha de saber quines qüestions resulten més ajustades a les capacitats de cada persona que s’hi adreça des dels mitjans. Fer veure que saps de tot és el prer pas per donar un mal servei.

Amb aquest ritme frenètic de treball, encara li queda temps per a gaudir dels seus?

Em queda temps, com a totes les mares i parelles. Ajustem el temps. Els rellotges i les maneres de viure queden condicionades per la feina, sigui de matí, tarda o vespre. Jo no sóc diferent d’altres persones. L’única cosa que passa és que com La Nit al Dia acaba molt tard i jo em llevo a l’hora de dur el nen a l’escola, doncs dormo poc. En la cara, es comença a notar…

Després de cinc temades a La Nit al Dia, no està cansada d’allitarse tan tard?
… però no, no estic cansada: m’encanta la meva feina, m’agrada ferla a la televisió pública d’aquest país, i amb la gent que m’acompanya. No em puc queixar de res. Sóc una privilegiada.

El Premi Ciutat de Barcelona se suma a la llarga llista de guardons que ha rebut al llarg de la seva carrera. Deu tenir la prestatgeria plena…
Tinc un prestatge de casa que sí, efectivament, conté alguns reconeixements que em fan molta il·lusió: des de col·lectius com els Enginyers Industrials pel tractament de les entrevistes tècniques i d’infraestructures fins al Premi Nacional de Cultura o el de la meva ciutat que acabo de rebre. N’estic orgullosa, jo i tot l’equip.

Durant el discurs d’agraïment d’aquest premi va demanar un “replantejament” de la TV pública. Com hauria de ser aquesta nova TV? 

Hem d’aturar màquines (sense aturarles, és clar) i decidir cap a on anem, amb què volem competir i amb què volem marcar el pas, i ferho, replantejantnos qüestions de fons com és tenir clar a quin país viv, quina cultura ten i per tant, què prioritzem a l’hora de destinar recursos públics, encara que això tingui costos de cara a la galeria…

D’aquí a un mes i escaig entrarem de ple en la campanya electoral que  seguirà en detall a “ La Nit i el Dia”. Segons vostè, quins criteris haurien de marcar la cobertura de les eleccions municipals a la TV pública?
El criteri periodístic que sempre, si mira de ser independent, perseguirà l’equilibri i la representativitat de totes les forces polítiques que concorren a les eleccions. Això sí, mirant d’oblidarnos d’una qüestió fonamental que sovint mou la campanya: que els partits comencen a tenir una certa tendència a l’espectacle de declaracions per sortir més en les cròniques i nosaltres sovint caiem en el parany i ens oblidem d’explicar les seves propostes.

Per acabar, agino que haurà rebut un munt d’ofertes per a treballar a la TV privada.  No li ha temptat mai fer aquest pas?

Quin pas? Deixar la televisió pública catalana per anar a guanyar quatre duros més i que em vegin uns quants milions més de persones? A quina televisió privada o pública fora de la nostra es podria fer amb la llibertat que fem un programa com La Nit al Dia? Busquila i si la troba, m’avisa que potser sí que els anem a demanar feina, encara que només sigui per canviar de pupitre.